La música dels nombres primers

No fa gaire en Cosinus, una de les tortuges centenàries, em va recomanar la lectura del llibre La música de los números primos d’en Marcus du Sautoy. Vaja, crec que era en Cosinus. També podria haver estat en Sinus. Els dos rèptils s’assemblen com dues gotes d’aigua. A vegades crec estar parlant amb un i al cap d’un moment em sembla identificar l’altre. Potser conviure junts en aquesta illa durant tant de temps el ha provocat un problema de pèrdua i transferència d’identitat. Una mica com en El castell blanc d’en Orhan Pamuk, una novel·la per cert que vaig trobar enterrada a la sorra a prop d’on acostumen a dormir els dos. Serà una casualitat?
Tornant al llibre dels números, m’ha sorprès que estigui editat per Acantilado, un fet que de bones a primeres m’ha estranyat però que saludo amb alegria. Aquest mateix vespre llançaré un missatge embotellat al Vallcorba encoratjant-lo a seguir i cuidar aquesta nova faceta de la seva col·lecció. Crec que és el primer cop que hi trobo un text de temàtica científica o matemàtica. Esperem que no sigui l’ultim!
El llibre, ben escrit, estructurat i amè (sense cap fòrmula) descriu els esforços que una llarga dinastia de grans matemàtics (Gauss, Euler, Riemann, Hardy, Ramanjuan, …) han consumit provant d’entendre l’origen dels nombres primers: aquells nombres només divisibles per 1 i un mateix. Tenint en compte que qualsevol nombre es pot descomposar com el producte de nombres primers, aquests nombres vindrien a ser una mena d’elements constitutius de les matemàtiques. I resulta que ningú té la resposta a la següent pregunta: perquè, o amb quin criteri, dins la successió de nombres naturals a un nombre li toca ser primer o no? Perquè el 3 sí i el 4 no? Quin és l’origen dels nombres primers?
Un cop plantejat el problema, el gruix del llibre es centra en la història de la famosa hipòtesi de Riemann, l’aproximació a la solució del problema més prometedora que ningú ha trobat i que malauradament resta pendent de demostrar. I dic aproximació perquè no respon a la pregunta fonamental sobre l’origen dels nombres primers sinó que en realitat es tracta d’una hipòtesi sobre la seva distribució aproximada, estadística, entre el mar de nombres naturals. Però és el que hi ha.
A vegades penso que si no som capaços de respondre una pregunta tant bàsica, quina esperança tenim d’arribar a comprendre la realitat?
El homes som micos amb una mica menys de pèl.