Les somnolències d'Oxford

Ahir vam anar a veure els Crímenes de Oxford i vaig estar capcinejant tota la pel·lícula. Bastant soporífera. I és una llàstima perquè vaig entrar oferint un cert marge al director tot i haver-ne llegit algunes crítiques força tèbies. Durant el rodatge del film m'ho vaig passar teta seguint el bloc de l'Àlex de la Iglesia: Blasfemando en el vórtice del universo on cada nit es despatxava a gust amb tothom i oferia la seva faceta més freak. Un paio molt divertit.
A més, tinc una experiència particular amb el llibre original de l'argentí Guillermo Martínez: per primera (i de moment última) vegada vaig llegir la versió traduïda al català d'un llibre originalment escrit en castellà. No recordo ben bé com va anar. Encara ara el tinc amagat al fons de l'armari sota els coixins vells. Quina vergonya!
En fi, que suposo que hi tenia una mena de deute moral i vam acabar comprant les entrades. Però res de res. Ni tant sols les escenes de la contundent Watling amb en Frodo salven la papereta (que per cert, ¿es podrien titllar de zoofíliques? és que m'és tan difícil imaginar-me en Frodo sense els peus peluts...)