L'home que ho va canviar tot

Els dies previs a la dolorosa derrota blaugrana a Old Traford llegia al diari que l'entrenador dels diables vermells, el ja Sir, Alex Ferguson quan està de bon humor comença els entrenaments amb la pregunta ¿Sabeu quin és el país més important del món? Els jugadors amb un mig somriure cansat responen Siií, Escòcia! Sir Alex reconeix a continuació que Som els inventors del món. ¿On us penseu que es van néixer la penicil·lina, el telèfon, la televisió i l'anestèsia?

De fet, es queda curt. La llista sembla que no s'acaba mai. Podríem afegir altres noms il·lustres com el mateix pare de la màquina de vapor i de retruc de la revolució industrial que la va seguir: J. Watt o el filòsof David Hume. No sé si és el whisky (per cert un altre gran descobriment), el haggis o els aires de les highlands però alguna cosa els donen. Dopping intel·lectual per un país en proporció equivalent a, per exemple, Catalunya. Si ens ho parem a pensar, no sé ben bé que hem estat fent aquí tot aquest temps.

I encara hi ha un darrer nom, un dels gegants sobre les espatlles de qui la ciència resta alçada i figura que fàcilment es podria homologar a les d'Isaac Newton o Albert Einstein, Sir James Clerk Maxwell.
Fa uns dies va passar per les meves mans una biografia del personatge: The man who changed everything. The life of James Clerk Maxwell. Un repàs un pèl ensucrat i reivindicatiu de la vida i obra de l'escocès. Ara bé, s'ha de reconèixer que algunes de les reivindicacions no són gens en va. La inquietud científica i humana de Maxwell va fer que toqués àmbits força dispars: electricitat i magnetisme, teoria dels colors, física estadística, enginyeria civil,.. i que en tots aquests camps hi contribuís de manera que encara avui aquestes aportacions s'hi considerin seminals. Evidentment però, pel que més és conegut és pel conjunt de lleis (les lleis de Maxwell) que descriuen de forma completa i compacta el camp electromagnètic (la primera unificació de forces per a tots aquells seguidors de la teoria unificada final, déu ens agafi confessats...) i el descobriment que la llum no és res més una solució en forma d'ona de les mateixes.
A nivell conceptual a Maxwell li devem la idea de 'camp', fonament de tota la física posterior, i també la primera llei física de caràcter estadístic (la distribució de velocitats en un gas), origen de tota una nova disciplina, la mecànica estadística. Aquests descobriments que ara ens poden semblar bàsics o evidents, en el seu moment, no ho eren de cap manera.
Maxwell va tenir la mala sort (per dir-ho d'alguna manera) de fer les seves enormes contribucions a la ciència pocs anys abans de la revolució relativista i quàntica de principis del segle XX. Això va impedir que les generacions posteriors (i nosaltres mateixos) tinguéssim la perspectiva temporal necessària, que en canvi sí que va tenir Newton.
Aquest llibre és doncs una bona oportunitat per conèixer una figura sovint oblidada però fonamental per entendre el món que ens envolta.