16.12.08

Pari doctora, que em fa pesigolles...

Aquest matí hi ha hagut una commoció a l'illa per culpa d'una notícia que els micos han llegint al diari:

La canadiense Mayte Parada de la Concordia University en Montreal se dedica a estimular manualmente el clítoris de las ratas (una técnica llamada CLS), y luego matarlas de golpe para extraerles sus cerebros y mirar qué zonas se tiñen por presencia de la proteína FOS, una indicación del área que estaba más activa en sus últimos instantes de vida. Mayte ha observado que cuando aplicaba una estimulación cada 5 segundos durante un minuto, la reacción cerebral era ligeramente diferente a cuando se estimulaban una vez por segundo.


Sembla que això ha remogut vells records d'alguns dels habitants de l'illa que hi varen arribar, en el seu moment, després de fugar-se de varis laboratoris d'experimentació animal. El mico vermell m'ha ensenyat el seu tatuatge en forma de codi de barres mentre recordava com, els últims dies previs a la fuga, els 'bates blanques' (com anomenava als seus carcellers) no deixaven de picar-li l'ullet.

Grans inicis de la literatura universal

En els meus anys de joventut, i més vulnerables que els d'ara, el meu pare em donà un consell en el qual no he parat de rumiar de llavors ençà.
-Sempre que et vingui ganes de criticar algú -em va dir-, recorda que en aquest món no tothom ha tingut els avantatges que tu has tingut.


F.S. Fitzgerald - El gran Gatsby