Desfer mitjó

Avui m'he tret un mitjó per immediatament adonar-me que no havia d'haver-ho fet. Encara fent equilibris sobre una cama ràpidament he pensat en fer Ctrl-Z (o Command-Z al Mac).
No hauria de passar tant de temps davant l'ordinador.

Pari doctora, que em fa pesigolles...

Aquest matí hi ha hagut una commoció a l'illa per culpa d'una notícia que els micos han llegint al diari:

La canadiense Mayte Parada de la Concordia University en Montreal se dedica a estimular manualmente el clítoris de las ratas (una técnica llamada CLS), y luego matarlas de golpe para extraerles sus cerebros y mirar qué zonas se tiñen por presencia de la proteína FOS, una indicación del área que estaba más activa en sus últimos instantes de vida. Mayte ha observado que cuando aplicaba una estimulación cada 5 segundos durante un minuto, la reacción cerebral era ligeramente diferente a cuando se estimulaban una vez por segundo.

Sembla que això ha remogut vells records d'alguns dels habitants de l'illa que hi varen arribar, en el seu moment, després de fugar-se de varis laboratoris d'experimentació animal. El mico vermell m'ha ensenyat el seu tatuatge en forma de codi de barres mentre recordava com, els últims dies previs a la fuga, els 'bates blanques' (com anomenava als seus carcellers) no deixaven de picar-li l'ullet.

Grans inicis de la literatura universal

En els meus anys de joventut, i més vulnerables que els d'ara, el meu pare em donà un consell en el qual no he parat de rumiar de llavors ençà.
-Sempre que et vingui ganes de criticar algú -em va dir-, recorda que en aquest món no tothom ha tingut els avantatges que tu has tingut.

F.S. Fitzgerald - El gran Gatsby

bideteca

Amb el temps he descobert que de tots els llibres que m'enduc al lavabo i no en surten de forma immediata, n'hi ha alguns que sembla que es troben força a gust a la pila que creix i decreix periòdicament sobre el bidet. La majoria n'acaba escapant per retornar a qualsevol estanteria o taula, però n'hi ha alguns que, tossuts, semblen haver trobat al lavabo la seva raó de ser i l'estima que han estat incapaços de recollir entre els seus companys polsegossos.

Saben que al lavabo hom hi ha de tornar, peti qui peti, i que, malgrat l'humor variable d'aquestes visites, la seva presència, destacada sobre el blanc impol·lut, no deixa mai indiferent a l'aborrit acumplidor de les lleis naturals.

Hi ha llibres que semblen directament concebuts per florir entre parets de rajola. Com si fossin petites unces d'or que resten al sedàs, l'experiència m'ha mostrat que alguns llibres acaben arrelant a la tapa del bidet tot i el constant anar i venir de companys de tota mena. Si fos editor, no m'ho pensaria dues vegades i en confeccionaria una col·lecció. El target és immens. Una persona pot arribar a estar entre dos i tres anys de la seva vida assentat a la trona rascant-se el nas... o el que s'escaigui... Sembla un negoci perfecte.

Però ai!, no és fàcil ser el rei del bidet, molts ho proven i pocs s'hi queden. Aquests campions han de ser de lectura intermitent, capaços de resistir setmanes de soledat i retornar a l'acció sense demanar res a canvi. També han de ser físicament resistents per aguantar les condicions més adverses: les gotes de suor dels moments més delicats, el fred inclement de les nits de rajola, les humitats de la dutxa....

En aquests moments tinc dos llibres que ja han superat la cota dels 6 mesos al bidet, tot un mèrit. Amb el mallot groc tinc el recull en català de tires dels Peanuts: Així és la vida Charlie Brown (un títol contextualment adequat algú podria dir) i el recull de problemes d'escacs Chess tactics for champions de la gran de les Polgar.

Crec que seria interessant fer un recull d'aquests best-sit. Heu trobat els vostres campions?

Ecosfera, que vinc!

Avui hem rebut noves del continent. Uns amics d'infància s'han proposat omplir el planeta d'ecos; paraules que queden fixades en un lloc concret. El nou servei és diu woices.
Efectivament, aquí tots ja ho teníem clar que cada racó té una història interessant que sovint es perd en l'oblit. Avui mateix, per exemple, el mico vermell m'ha recordat que el millor lloc de l'illa per pillar cocos dels bons són les palmeres que hi ha a tocar de l'estany. Crec que ara mateix en faré un eco, per si algun altre nàufrag acaba en aquesta mateixa illa i no m'hi troba.