I tota la pesca...

Avui ha estat un dia d’orxates. D’orxates i record simpàtic per un dels nostres herois, en Holden Caulfield. Resulta que aquí, a l’illa, ens hem acabat trobant un bon grapat de seguidors del noi de la gorra de caçador vermella. Ves qui ho havia de dir.
Entre xarrupet i xarrupet, i amb el sucre pels núvols, hem començat a recordar passatges del llibre. Cadascú té el seu preferit, i, és curiós, sumant-los tots recuperaríem la novel·la sencera. Una de les meves preferides és quan es cola de nit a casa dels pares per veure la seva germana petita:

Gairebé va saltar del llit, i després va esperar que em tragués les sabates. Després vaig ballar amb ella una estona. De debò que és boníssima. No m’agrada la gent que balla amb nanos petits, perquè gairebé sempre és horrible. Vull dir si ets en un restaurant, en algun lloc, i veus un tio gran que treu a ballar la seva filla. Normalment sempre aixequen el vestit de la nena que l’agafen per l’esquena, i la nena no sap ballar gens de totes maneres, i és horrible, però jo no ho faig mai en públic amb la Phoebe ni res. Només fem una mica de comèdia a dins de casa. Amb ella és diferent, de totes maneres, perquè ell sap ballar. Pot seguir-te facis el que facis. Vull dir si l’agafes ben agafada perquè no importi que tu tinguis les cames molt més llargues. Et segueix sempre. Pots encreuar-te o fer una baixada d’aquelles cursis, o fins i tot moure una mica l’esquelet, i et segueix sempre. Fins i tot pots ballar un tango, per l’amor de Déu.
Vam ballar quatre balls. Entre ball i ball és més graciosa que l’hòstia. Es queda en posició. Ni parla ni res. Us heu de quedar tots dos en posició i esperar que l’orquestra comenci a tocar una altre cop. Això em fa molta gràcia. Se suposa que no pots riure ni res, tampoc.

Al final però, tots hem acabat una mica deprimits. No és estrany. Hi ha pocs llibres més tristos. És una mica com un cop baix. En Holden es recargola de dolor d’un mal que no reconeix, però nosaltres sí: la pèrdua de la innocència, la infantesa i l’entrada al cruel i aparentment hipòcrita món dels adults.

I parlant d’això, quin mal de panxa. Massa xufles.