Farewell, senyor Bassas!

Des de l'adéu radiofònic de l'apreciat senyor Bassas en Sinus i en Cosinus es neguen a treure el cap de la closca. Em començo a preocupar. No conec a fons el metabolisme dels rèptils però m'imagino que de tant en tant han de menjar alguna cosa.
I és que tot plegat ha provocat un cert trasbals a l'illa. Fins la setmana passada, el mico vermell era l'encarregat d'engegar el vell transistor puntualment a l'hora del berenar (coses de la longitud.) El 'bon dia, són les set' ens acostava a tots a un país curiós i particular que, de fet, la majoria no ha trepitjat.
Crec que aquells qui més enyoraran el senyor Bassas són els qui, com nosaltres, viuen allunyats d'aquest país tan crostat. Els exiliats.
És una llàstima. Un signe del temps, suposo.
Senyor Bassas, des de l'illa enyorarem sentir com li queia la baba cada cop que la Mascó entrava a l'estudi, els seus comentaris amanint l'APM, la seva indignació manifesta davant la injustícia o el seu savoir-faire a les tertúlies.

Que sàpiga que hem decidit retre-li homenatge batejant una de les iguanes amb el seu nom.