La felicitat del ciutadà

Fa una estona, mentre m'omplia l'estómac d'una quantitat indecent de llet de coco (poca cosa més em bé de gust fer aquest dies) se m'ha aparegut un mico encorbatat i amb trajo del Corte Inglés. No l'havia vist mai.
Veient-lo patia i li he ofert mig coco perquè es refresqués. Un cop saciat m'ha començat a parlar de la responsabilitat de l'administració de fer feliços al seus ciutadans. Deu treballar per l'administració de l'arxipèlag. No se m'acut cap altra explicació. Es veu que la constitució Pepera del 1812 ja ho deia això. Que s'ha de vetllar perquè tots siguem feliços.
No sé si és veritat. De petit no vaig poder cursar l'assignatura d'Educació per a la ciutadania.
En qualsevol cas, si és cert, no deixa de ser d'una candidesa admirable. Café para todos.
Thomas Jefferson el més llest de tots els pares fundadors dels Estats Units ho tenia més clar, i així ho va reflectir en la seva constitució. Els ciutadans han de tenir el dret a perseguir la felicitat. Com a bon epicuri, en Tommy sabia que la felicitat és, la majoria de les vegades, efímera i inabastable. Res que es pugui exigir.